miércoles, 29 de agosto de 2012

si un jorn he de deixar el meu lloc

Si un jorn em correspon deixar el meu lloc
i sobre meu veus créixer l'herba tendra,
en traspassar, fes-ho poquet a poc, 
que el teu trepig no em pugui mai sorprendre.

Que em plau la pau d'aquest sagrat indret;
que em plau tornar-me fang d'aigua del cel,
que el fang no embrut quan el cor ès ben net
i és transparent com la llum d'un estel.


De la vida i la mort me'n faig capaç;
ès una lletra que tenim vençuda,
que s'ha de pagar en arribar el seu plaç
sense demora, a l'hora convinguda.


De la terra venim i a ella tornem,
no hi ha entremig: la vida ès una espera.
Quan serà mitjanit tots plorarem
i un gran oblit ens treurà la quimera.

 de Josep Sabaté i Massa