si un jorn he de deixar el meu lloc

Si un jorn em correspon deixar el meu lloc

i sobre meu veus créixer l'herba tendra,

en traspassar, fes-ho poquet a poc, 

que el teu trepig no em pugui mai sorprendre.

Que em plau la pau d'aquest sagrat indret;

que em plau tornar-me fang d'aigua del cel,

que el fang no embrut quan el cor ès ben net

i és transparent com la llum d'un estel.

De la vida i la mort me'n faig capaç;

ès una lletra que tenim vençuda,

que s'ha de pagar en arribar el seu plaç

sense demora, a l'hora convinguda.

De la terra venim i a ella tornem,

no hi ha entremig: la vida ès una espera.

Quan serà mitjanit tots plorarem

i un gran oblit ens treurà la quimera.

 de Josep Sabaté i Massa